Tomorrow Comes Today

https://doctorbruma.blogspot.com/2016/08/oda-les-pluges-destiu.html

Es màgic pensar que estic assegut escrivint en el mateix lloc que fa uns cinc anys, la pluja m'ho ha recordat, i de fet, d'això sempre ha tractat, assaborir conceptes gravats a l'interior a través de déjà-vus. 

M'agradaria deixar constància del increïble que pot ser no saber que serà l'últim cop que estiguis aquí, amb aquest ambient natural concret. Només es tracta d'encaixar les peces per poder autoconeixers més que l'any anterior.

I és que ningú t'anava a dir que el mateix dia d'un any per l'altre canviaria tant quan es tracta d'una ment evolutiva. és el paradigma de l'existència i així ho celebro, fent un esforç que no costa gaire; escalar en el pic del record, aprofitar la puresa de l'aire i ser conscient del inexorable pas del creixement humà. Una veritat inqüestionable.

La pluja va i ve, i només les gotes que calen profundament a la terra orgànica tindran un passat. És proporcional la senzillesa com la complicació. Sempre faltarà complicitat, i haurien de sobrar les ganes de viure l'existència humana.

Transportar-se en els records sempre ajudarà a ser conscient realment dels passos que acabaràs donant.