a day in the life
Torno a estar, com era d'esperar, en el mateix punt que quan vaig estar per aquí l'altre dia: - En un racó de la terrasseta sota la lluna, amb el Wes de fons, a day in the life, que defineix molt bé la meva monotonia in-madurativa... són les 4 del matí i només tinc una bala per agafar el son, algú coneix un bar on serveixin ron a canvi d'un tir, és difícil de cercar i en cerclar, és necessites reciclar-se abans per declarar-se a les idees sense fer tombarelles mentals asclar, i com ja he dit, és difícil i tant.
Però ja tocava d'una puta vegada renuncia al drama per poder tirar per famós i esperat sospitat camí correcte. Lluny lluny enllà, ple d'esforç a canvi de recompensa, s'ha de ser llop per entendre i que no sigui difícil de fer-ho realitat.
No fa molt, el dia 5 de novembre un dia important per mi,V em vaig aixecar dient adéu després d'un cop despassa perla esquena... renaixent sense remordiment en el món madur i inimaginable per mi en el que tothom viu sense dir perdo i així acaba la tragicomèdia.
"Es abaixa el teló"
Wes Montgomery senyors.
"APPLAUSE POSTER"
