in your own street way

 

Necessitava al Wes per poder tornar a passar-me per aquí, de la manera més clàssica i indiferent. I és que el motiu de la meva visita als records de la bruma es deu a què segueixo tenint la mateixa incert-esa que quan vaig començar. Tot i que l'evolució en negatiu de tot allò que admirava ara és simplement part de la supervivència diària, sé que sóc més jo que al 2016 o al 2018, però això no vol dir res, encara queda molt per fer.

Gaudeixo de les pauses que m'ofereixen els "mistos" que m'ajuden amb el mai, atrapat en el parany...

La qüestió és que pròximament s'esdevé un canvi, i espero que amb la constància desemboqui en positiu en un futur no molt llunyà, l'evidència clara que s'hi haurà de renuncià a la figura idolatrada i buscar la senzillesa que va precedir aquest espai de desfogament.

Només puc afirmar que intentaré plasmar-ho de nou en aquesta làpida que escric orgullós, sabent que està aquí per recordar, comparar i evolucionar, o almenys aquesta va ser la motivació inicial, ara mateix, l'etiquetaria de vertader de records, vivències, pensaments i viatges astrals...

Durant aquest 7 mesos he escrit esborranys, ben esborrats, que no m'importaria recuperar algun dia per enterrar-ho aquí, però la por em desconcerta cada nit a l'imaginar-me aquest refugi corromput per la ràbia que abandona la consciència.

I és que quan estàs a plena nit desorientat, acompanyat de la lluna i els éssers naturals, et sents tan ignorant amb els problemes que marquen les teves responsabilitats, i quan els contes es tanquen i apareix la realitat no hi ha res més a fer que tirar cap endavant. 

Així seguim, copa de vi en mà, i a recordar una mica el que va dictar per aquí fa temps el meu paladar...

Bona nit, ulls de la nit.