Somnis
Somni del 20 al 21 de Octubre de 2014
Estic anant a escalar a la Foixarda amb un amic. Just quan estem a punt d'arribar a la rotonda descobrim una casa abandonada a la dreta. De sobte, decidim entrar per una finestra que esta trencada. Primer de tot intenta passar ell però no ho aconsegueix, i jo que ho veig tant clar ho aconsegueixo a la primera.
Entro, al final ell també, miro al meu voltant, i descobreixo que a mig metre hi ha una tauleta de nit antiga de fusta. Obro el únic calaix que te que esta ple de coses. No paro de trobar coses interessants, trec com sis o set rellotges que a primera impressió asseguro que no funcionen. També una pistola de balins tot i que el meu amic no li mostra gaire interès ja que té una igual.
Decidim marxar per una porta que des de el principi s'havia que era oberta, mentre marxem començo a mirar els rellotges i em dono compte de que són bastant bons i que si funcionen. Penso que allò es d'algú i que no està bé agafar-ho, Intento tornar per deixar-ho tot i que el meu amic em diu que es millor que no ja que allò és de un conegut seu que l'acaba de trucar dient-li que tenim les seves coses. No té molt sentit la veritat. En fi.
Decidim tornar cap a casa quan de sobte veig al Nil que torna a casa a tota pastilla. Intento cridar-lo tot i que es inútil ja que va molt ràpid i el meu amic em diu que seguim per aquí. Una sensació em diu que el propietari de tot allò és a una plaça que hi ha direcció cap on estem anant. Ràpidament i estressat, estiro al meu amic i li dic que anem per aquest carreró. Comencem a córrer ja que el propietari ens ha vist i ens persegueix. De sobte els carrers semblen Indis i a la dreta veig en Nil que ha parat per comprar alguna cosa de menjar a un venedor envolant. Sense parar de córrer li dic adéu i li tiro la pistola de balins als peus. Tothom d'aquell barri comencen a córrer. De sobte ja estem molt lluny i estem a la plaça on abans hi havia el propietari. Em giro i resulta que el meu amic no està, la intuïció em diu k s'ha marxat cap a casa.
De sobte em situo a prop de les fonts de Montjuïc quan apareix un altre amic meu que em repta a que creui unes escales que hi ha bastant separades fent un salt mentre que ell dona la volta per radera. (Estrany això) Tampoc dubto ja que ho veig bastant clar. Salto i just quan arribo a l'altra banda em trobo el L amb la seva motxilla de 22 litres nova i em diu que si tornem cap a casa.
cTranscri aquest somni mentre faig les activitats matinals diàries. Des de el telèfon mòbil.
Decidim tornar cap a casa quan de sobte veig al Nil que torna a casa a tota pastilla. Intento cridar-lo tot i que es inútil ja que va molt ràpid i el meu amic em diu que seguim per aquí. Una sensació em diu que el propietari de tot allò és a una plaça que hi ha direcció cap on estem anant. Ràpidament i estressat, estiro al meu amic i li dic que anem per aquest carreró. Comencem a córrer ja que el propietari ens ha vist i ens persegueix. De sobte els carrers semblen Indis i a la dreta veig en Nil que ha parat per comprar alguna cosa de menjar a un venedor envolant. Sense parar de córrer li dic adéu i li tiro la pistola de balins als peus. Tothom d'aquell barri comencen a córrer. De sobte ja estem molt lluny i estem a la plaça on abans hi havia el propietari. Em giro i resulta que el meu amic no està, la intuïció em diu k s'ha marxat cap a casa.
De sobte em situo a prop de les fonts de Montjuïc quan apareix un altre amic meu que em repta a que creui unes escales que hi ha bastant separades fent un salt mentre que ell dona la volta per radera. (Estrany això) Tampoc dubto ja que ho veig bastant clar. Salto i just quan arribo a l'altra banda em trobo el L amb la seva motxilla de 22 litres nova i em diu que si tornem cap a casa.
cTranscri aquest somni mentre faig les activitats matinals diàries. Des de el telèfon mòbil.