90

Les agulles s'han sobreposat, son les 12, comença un nou dia i, casualment una nova etapa.

Perque aligual que un rellotger jubilat, que somia mentre s'obvserva la munyeca i es decepciona mirant el video, els temps canvien, i les epoques es renoven. L'avenç evolutiu es imparable al mateix temps que la fina corda de la imaginacio es despunta.

Amb la ment en calma, i amb la seguretat de no recaure en els mateixos errors, escric al compas del jazz deixant constancia del meu nou inici, com a escritor vulgar i sobretot pensador constant.

Un mar de possibilitats sem planteja cada setmana, amb la promesa de tornar a sarpar cada divendres, tal com feia en els meus passats adolescents.

L'objectiu es ben simple, no perdre el habit i el do de la paraula, utilitzant únicament el recurs com a forma expresiva i personal. 

Sempre amb el mateix ferm pròposit; deixar constancia del meu pas per aquest cami amb l'esperança de rellegir-ho en un futur no molt llunya, nomes pel plaer de entaular indirectament conversa amb el espontàni i inexpert jo del passat.

Vells temps per recordar i bells temps per descobrir.

Bruma.