Chillin

I com en els orígens, torno a seure davant de l'ordinador. Finestra oberta, llums apagades, sorolls urbans de fons, jazz baix... I es que no podia ser en un altre moment que en aquest per explicar-vos com estic, com a persona i cervell.

He fet net, ja no tinc res darrera l'escenari, ho he compartit tot i, aquesta situació m'ha generat dues sensacions a la vegada: Per una banda em sento buit, sense ganes de seguir, pessimista, pobre. Però per l’altra, em sento lliure, fresc, net. Es com si m'hagués desprès del meu joguet de la infància; un cop t’has fet gran no el vols per res, però a la vegada et fa pensa que ja no sigui el mateix.

És estrany i difícil d’explicar. Be, ho intentaré:

Transformant-ho en el context que ens interessa, podríeu interpretar això com que ja no li veig més futur al refugi però a la vegada tampoc el moment de posar-li el punt i final. No vull sincerament, em resulta molt difícil pensar en un passat i no en un present.

Per això, he decidit que em prendré el estiu amb calma, tant a la meva vida com amb el llibre. Em dedicaré a revisar les 70 pàgines que tinc fins ara, sense presses. Amb l’objectiu d'ordenar els sentiments passats plasmats en cada paraula, convertint cada etapa en un capítol que vagi ordenat cronològicament, segons esdeveniments i missatges.

Seguiré escrivint quan ho necessiti, i ho compartiré amb vosaltres al instant per no acumular material que poc a poc perd valor i realisme.

M'ha anat be tornar als orígens per poder comunicar aquesta decisió amb sinceritat i tranquil·litat, ja que per mi, el fet de tancar una etapa i obrir-ne una altre es molt important. tant com aquest llibre, que al cap i a la fi, és la meva historia.

Bona nit.

Bruma.