What kind of man

La  vida té una cosa que la fa especial, i és que amaga moltes sorpreses.

De fet, el que la fa única és el fet de mostrarte-les quan menys t'ho esperes.

De fet jo sóc com la vida, també us sorprenc a vosaltres. Que em diríeu si us expliques que fa mes d'un mes que no escric res? I que tot el que heu anat veient els últims divendres va ser creat en un període de introspecció personal en solitari?

Que inesperat oi?, donava la impressió de que estava seguint amb el ritual de cada setmana, però no, NO ha sigut així.

He trencat amb tot:

Necessitava apagar-me, esgotar-me com una andròmina vella que a poc a poc se li acaben les piles. 

Tenia la necessitat de tornar a néixer, de recarregar-me a base de cops, de empassar-me l'orgull i les respostes formulades a contra corrent i sortir al carrer.

TORNAR A SORTIR AL CARRER.

I així ho vaig fer.

Vaig agafar la meva jaqueta de cuir, les ulleres de sol i, acompanyat d'un sol de justicia vaig permetre que el vent fes ondular els meus cabells com si fos el primer cop.

A poc a poc, passa rere passa, vaig pujar dels inferns per plantar-li cara a la vida, aquest cop de veritat, amb orgull, sense por.

Vaig haver de viure una catábasis per adonar-me de quin era el camí correcte.

Actualment puc dir que tinc amics, que treballo per poder ser el que vull en un endemà no molt llunyà, que sé i m'agrada estimar, i que sobretot, valoro tot allò que tinc per molt insignificant que sgui. 

Sóc feliç o almenys és aquesta la paraula correcte per aquesta situació. Tan normal i tant diària per a moltes persones aquest meravellós planeta.

Un lloc carregat d'il·lusions de somnis i sobretot de felicitat.

És molt simple, somriu a la vida, no la deixis de costat, simplement gaudeix!

Gràcies.

It's simple, only make it. 

DR