Relat d'un viatge d'estiu

Camino pels carrers d'una bonica ciutat mentre plou. Observo el meu voltant: és ple de canals i cases flotants. Les gotes cauen i es llisquen sobre els aparadors nets de les botigues clàssiques. Hi ha un núvol fosc però està ple de colors al meu voltant. I de bicicletes! De moltes bicicletes. De diferents colors, marques, estils...

Escolto el álbum de Hand Picked vol.2 de Mark Wilkinson mentre em desplaço. Porto sabates de cuir i mitjons llargs. No destaco entre la multitud acostumada a la llibertat d'expressió i la diversitat d'idees.

M'escapo per carrerons mentre sem mullen els cabells llargs. M'estic quedant bastant xop,- penso. Però no tinc fred, gens de fred. Estic molt còmode amb l'ambient.

Arribo a una zona de restaurants. Els metres em miren però no em diuen res, només es fixen en la meva figura mullada mentre ells es refugien sota el tendal del seu establiment.

Arribo a un encreuament on decideixo frenar un instant, dono una volta de 180 graus i observo les parets mullades dels edificis antics que em rodegen. Em sorprèn la situació enigmàtica que s'ha creat fa un no res. Somric i segueixo passejant amb les mans a les butxaques.

Em refugio un segon sota un portal d'un bloc de pisos de maons d'un to marró taronjós, m'hi fixo en aquest detall mentre encenc un cigarret. Faig una calada i segueixo caminant.

Un impuls que em surt del més profund del meu cor em diu que em posi a córrer com si alguna cosa m'estigués perseguint.

Cada cop vaig més de pressa i més alt i el que em preocupa més cada cop vaig perdent més roba.

De sobte començo a caure de la meva trajectòria ascendent i aparec dalt d'un avió en calçotets. Em desperto assegut en el seient 29F, miro per la finestreta de l'avió: ja estem arribant a casa.

Em pregunto, de quin lloc meravellós vinc?.