The Dance of the Wolves

No puc dormir. Són la 1:30 i no puc. Mentre em regiro i em moc sobre un mar de calor i pensaments nerviosos, escolto per la finestra oberta una sirena. No estic ben segur si de policia o d'ambulància, en tot cas aquest no és el tema.

M'ha donat per pensar en tota aquella vida que hi ha a les nits. Nosaltres quan ens anem a dormir, tanquem els ulls i fem com si el temps no passes fins que ens llevem. És estrany. M'agrada pensar en la vida nocturna.

Escolto el soroll dels girs duna rentadora tambor. Penso en l'història que hi ha darrere. En la gent a la qual pertany, em pregunto, com és la seva vida?, ens assemblem?

Sincerament no sóc pas un fanàtic de la nit. Sóc més solitari, com un llop perdut per la muntanya a la recerca de la seva mare. En el meu cas a la recerca de l'antídot per combatre l'insomni.

PD: Aquesta entrada pretenia parlar de la vida nocturna però em vaig quedar adormit i ara no s'havia que pas dir. Segurament aquest estiu patiré d'insomni com cada any a causa del mar de calor el qual he de suportar. En fi, això significa que ens tornarem a veure :)

EL RETORN: http://doctorbruma.blogspot.com/2017/06/noctambulo.html