Can't you hear me knocking
Últimament els set dies de la setmana sóc un home ocupat. No quedo amb els amics, No faig escapades els caps de setmana... Únicament treballo. Treballo i molt. Des de les 7 fins a les 12 de la nit que no paro.
De fet, podria treballar menys, únicament per aconseguir el meu sou base a la famosa oficina dels pebrots, però no, voluntàriament aproximadament a 19:00 entre setmana i els caps de setmana als matins i matinades treballo al drassana del port de la meva ciutat. I us preguntareu perquè, doncs bé, ara us explicaré tota la història.
Us situo, tot va començar fa un any, quan ajudant a un familiar vam trobar un vaixell a mitges del segle XVIII amb els mapes de construcció i alguns materials sota una lona. Segurament era d'algun avantpassat. En aquest apareixia explicats detalladament la construcció d'aquest misterioós galió. És de fusta, de tres pals, pesat però ràpid amb el vent a favor. Us enganyaria si us digués que no va ser un fletxàs en tota regla.
A vegades penso que en una altra vida vaig ser un pirata que va solcar els mars del carib... Però això ja és una altra història.
Tornant el tema inicial, aprofitant que començaven els meus dies de vacances a la feina vaig decidir agafar aquell tros de fusta amb només dos pals enganxats i arreglar-lo una mica, només un pèl per intentar vendre'l en un futur.
En dos dies ja havia enganxat els pals i l'havia pintat els desperfectes. Vaig decidir aparcar el projecte per quant tingues més temps, ja que en breus tornava a treballar, en fi, problemes del primer món.
Resumint, que ara 1 any després, farà cosa de Nadal de l'any passat que vaig decidir tornar al projecte però de debò, tan de debò que hi treballem tres persones i amb l'ajut de professionals de la navegació que s'han unit al projecte, hem aconseguit quer floti, afegir-li un pal i que pugui ser tripulat i pilotat! Em fa feliç. De moment és única cosa que m'ha sortit bé en molt de temps.
Cada nit, a vegades matí, també depèn de l'equip, m'agafo la bici i m'hi vaig, no està molt lluny de casa i tinc les claus del taller. ( com és un projecte de de baix cost treballem en un petit espai cedit molt acollidor). Sol, amb la meva música de fons i els pensaments apartats, treballo picant i polint allò que em fa sentir-me viu i útil. És el meu moment, on no existeix res més que jo, el vaixell i el material. Mai hi ha prou sempre vull millorar-lo. és curiós lo detallista que sóc en el que m'interesa...
El moment és màgic.
Espero dintre de poc poder navegar i notar la llibertat fregant el casc.
Cada martellada, cada passada, em fa sentir millor i em permet desconnectar, només ell i jo. Amb poca llum però molt de soroll.
Escric això mentre torno a casa, avui caminant, amb les mans plenes de pintura negre i alguna rascada i sobretot el mític mal d'esquena, somric mentre l'observo, amb les veles ja plegades, mentre tanco la porta. Bona nit Spirit.
Rollings
