Dove

Diumenge a la tarda, fa temps i llum d'estiu. Estic assegut al sofà davant de la porta/finestra de la terrassa, veient passar els núvols. Sobre la taula una muntanya de feina m'espera. Quin pal, hauria d'estar prohibit fer alguna cosa de profit un diumenge... En fi.

Mentre girava al cap he vist passar un colom que tot seguit a parat a descansar una bona estona al meu balcó. M'ha fet enveja el seu mòdul de vida. Volant lliure, sense obligacions, descansant a on la porten les seves ales.

Perquè pot semblar que siguin inferiors a nosaltres però no es així. Amics meus, segurament és coneguin la ciutat millor que tots nosaltres i estic segur que han estat en els llocs mes inospids d'aquesta. Eh, i sense postureig.

També  em sorprèn que tenen més forces als braços que nosaltres, i sense haver de pagar un gimnàs.

No tenen obligacions setmanals ni preocupació per la feina ni la casa i, possiblement ni la família.

L'única obligació és la necessitat primària de la alimentació, tal com mostren no fan cap retret ni esforç a l'hora de degustar.

I lo millor de tot, estètica, ningú els hi pregunta, totes iguals, el gris blanc i negre mai passen de moda. I de la higiene ja ni en parlem... Quin gust! Fora convencions socials

En aquest cas, si ets duna gran ciutat entendràs que la millor frase en aquest moment es: Valorem poc allò que en tenim molt

Aprenent mes d'aquelles a les que el pa dur és una delicatessen!

Cymande