Can't get away
Porto tota la setmana pensant en si és necessari redactar aquest succés. Per una banda he estat buscant una resposta lògica i per l'altra he estat rumiant com podia explicar-vos aquesta anècdota sense semblar un sonat. En fi, vaig a intentar-ho.
El divendres passat, en sortir de la feina vaig notar que em deixava alguna cosa a l'armari del despatx. No s'habia ben bé que era però, sabeu aquella sensació d'inseguretat domèstica?, suposo que sí.
Un impuls em va reencaminar un altre cop cap a dins l'edifici. En creuar el jardí que hi ha, vaig topar amb el conserge, em va preguntar on anava. Jo li vaig respondre amb el meu millor somriure (com que era divendres) que m'havia deixat una cosa dins l'armari de l'edifici. Ell, molt amablement i, amb una mica de mandra i confiança, em va donar les claus de l'edifici i em va dir que obrís i tanques i sobretaot ho deixés tot igual.
Decidit i content, sense pressa, vaig obrir la gran porta de fusta, i vaig entrar. Vaig anar directe al meu armari i vaig veure que m'havia deixat la cartera. (l'edat...).
En marxar vaig passar per davant dels lavabos i vaig pensar a fer un ultim riu abans de marxar. Tot anava normal fins que vaig començar a baixar les escales. Vaig escoltar una xiulada. Vaig pensar que havien sigut les meves sabates de goma. Un cop abaix, vaig tornar a sentir aquesta xiulada. Vaig pujar pensant tota l'estona en què aquell edifici no té més sortides que la que jo havia trobat tancada i que el conserge tanca totes les finestres per seguretat. Vaig donar una volta i, per tercer cop vaig tornar a sentir aquesta xiulada tan autèntica i humana que em vaig cagar una mica.
Sincerament, no m'espanta res d'això, al revés m'encanta creure en posibilitats més esotèriques, encara m'enparanoia el fet de saber que era l'únic home d'aquell edifici. M'encantaria que em tornes a passar per poder inspecionar-ho...
L'home dels "vaig"
Bruma.
Rodriguez
