Silenci
I res més.
Només el contacte entre jo i la natura podia convertir aquell espai replet de vida en un lloc tranquil i segur.
El soroll de la sola contra la sorra feia que aquell camí tan conegut sembles un de nou.
Com el so dels grills i la meva respiració s'unien per crear una melodia que tallava l'aire.
De com els meus ulls captaven moviments sota la foscor de la nit i de com eren guiats per la llum de la lluna.
En aquella situació no podia pensar en res més, em sentia bé. En harmonia amb tots els éssers vius.
L'olor de la terra i de l'herba humida feien que la meva suor ja no existís.
Avançava trepitjant branques que, al trencar-se, em recordaven que allò no era meu ni de ningú.
*****
