Sum-errand

A partir d'avui, oficialment estic de vacances. Lamentablement només una 1 setmana, això si quina setmana!. Tinc mil plans. Un d'ells bàsicament consisteix en passar-me hores flotant dins l'aigua, d'on sigui, més igual, mentre floti al compàs del silenci. L'altre és adormir-me mentre llegeixo un llibre (el que sigui, més igual), També llevar-me amb el soroll de les gavines barallant-se al pati... En fi, coses. Coses d'estiu.

Porto ja uns dies pensant en com és l'estiu, com és de relaxant l'estiu. Aquest període de desconnexió vital tan mental com físic on només existeixes tu i els teus pensaments. ben mirat és el que busequem no? o millor dit el que busco jo?. Nosé, estic confós. 

Em ric de mi mateix només en pensar en tots aquells plans que m'encantaria fer però que, al final acabaré deixant passar decantant-me per l'hamaca. Com sempre. Em conec.

Estiu, verano, summer, été. (i si, l'última paraula vol dir estiu en francès, no em referia pas al marcià tocat de l'ala de la peli d'Spielberg, el qual admiro per altres obres.). En f,i tanco parèntesi que sinó men vaig del tema.

L'objectiu mental que tenia per aquesta entrada era parlar de l'estiu i de com el veig jo. Veig que, com sempre, m'enfilo per les rames.

Estic content, fa 13 setmanes que escric cada divendres. Si os sóc sincer, aquest és l'únic projecte que em funciona de forma progresiva actualment (si sel pot anomenar projecte esclar). Per una banda sé per què, per l'altra no tinc ni la més remota idea de com sempre acabo escribint.

Tinc ganes de llegir això dins d'un parell d'anys. Ai quin tip de riure em faré. 

Em pregunto si seguiré escrivint en aquest petit racó. I el que m'inquieta més, seguiré penjant cada divendres aquest estiu? sóc un home d'acció em responc a mi mateix amb un mig somriure format per neguit.

Retopant la conversa anterior aquest lapsus allargat que he fet sense venir a comte, vull acabar amb la següent conclusió: L'estiu espessa, i com està clar, s'ha pogut comprovar al llarg d'aquest escrit. En fi, no em jutgeu, al capdavall és el meu bloc i faig el que vull!

PD: Ja sé que el títol aquesta vegada no és una cançó però si us heu entès el missatge que volia transmetre sobre el meu estat actual, quedar clar que no estic gens per la labor. Simplement, m'encanta el joc de paraules!